diari d'una regidora

2008-04-15T23:44:00.000-07:00

Han pasado ocho días desde la moción de censura que, por fin, presentaron. Sin programa, eso sí, porque no tenían y porque supongo que cuando lo tengan será de mínimos, si se han de poner de acuerdo el PP y el PSC, el Ideal con el Pau. Con el tránsfuga no hay problema, con tal de seguir se pondrá de acuerdo con quien sea. Pero por el bien de Altafulla, claro. El sábado, la fiesta de agradecimiento y animo a nuestros votantes, amigos y amigas, fue un éxito total. El Faristol a tope hasta las tantas, con excelente música, con nuestro showman particular y proveedor de cava, una comida abundante y rica y , sobre todo, muchísimos amigos nuevos. Decía Agustín que había mucha mas gente que cuando ganamos las elecciones y eso es una enorme satisfacción, como es que tanta gente me pare en la calle en las tiendas, a mi y otros miembros de ABG, para expresarnos su apoyo y su indignación por lo que ha pasado. Gente que no conozco, señoras mayores en las que no me había fijado, personas que conocía pero que sospecho no son votantes de ABG, que me dicen que no nos han dejado tiempo, que no hemos hecho nada tan mal como para justificar la moción, que no nos lo merecíamos, que adelante con una buena oposición.

Y intento mirar hacia atrás, para entender algo, y veo al Fontxo, negándose a que se pagara a l’esplai la cena de los jubilados, y al Jano calumniándome desde el principio de la legislatura, y el famoso campo de césped artificial al que me opuse con fuerza porque creía que cien millones de pesetas eran muchos cuando ya se estaba gastando una fortuna en el polideportivo, y creo que estos tres hechos fueron el principio del fin; hechos relacionados con Aupa, Pau y el tránsfuga, que han sido, sin duda, los verdugos del gobierno de progreso de ABG-ERC-CiU. Pau, lo sabia, y también me opuse con fuerza a que entrara en el gobierno al principio del mandato. Aupa lo sospechaba, era normal no acabar de aceptar una caída tan brutal de votos y Jano... dejémoslo estar. A cada cerdo le llega su San Martín y mas le vale ocuparse un poco de su vida privada o entrara al club, tan nutrido, de los necesitados de ayuda siquiátrica.

Es cierto que ABG es buena en la oposición (y también en el gobierno) pero ahora estamos en una situación optima para hacerla. Tenemos mucha información, manera de obtenerla, experiencia de cómo funciona el Ayuntamiento y ganas de trabajar y devolver Altafulla a la gente, y no a los poderes fácticos económicos.

Por otra parte, la situación financiera, los asuntos pendientes de muchos tipos, y las muchas decisiones a tomar unido todo ello a la fragmentación del consistorio, por mucho que ahora parezca que son una piña no va a hacer nada fácil la gobernabilidad. Esperaremos.Hay una nueva realidad demográfica que son votantes potenciales nuestros y buscaremos con ellos no lo mejor para Altafulla (muy fácil de decir, pero “quien” es Altafulla, “quien” habla por ella), sino un modelo de pueblo que lo identifique y nos identifique como una sociedad mas justa, mas culta, mas sana, mas sostenible, expresado en proyectos y servicios adaptados a la medida del pueblo y a las necesidades de sus habitantes y no a los egos de sus dirigentes como paso hasta que entramos a gobernar. Empieza un nuevo capítulo.

Moguda altafullenca, segona part.

2008-03-15T04:43:00.000-07:00

Sí, si que esta abandonat aquest blog... Potser a partir d'ara pugui escriure mes. Avui, m'he assabentat que Jano marxa d'ABG i es queda amb el carrec de regidor i amb el grup mixt. Això vol dir que la cosa ha de canviar necessariament en el futur més a prop, canvis que intueixo em deixaran temps per fer altres coses. I m'agradaria poder escriure, amb molta més llibertat, perque això ha estat una de les raons per les quals ho vaig deixar a partir d'un determinat moment. No em sentia lliure (la meva pròpia imposició no pas d'altres) , la discreció, rentar la ropa bruta a casa, els rumors, atacs i mentides que no volia respondre sense fer mes mal una situació dificil, la responsabilitat como membre del govern, tot això i la manca de temps...

Per començar, vull donar aquesta informació.

He tenido dos conversaciones con el Josep Mª Gené, tomando un café. Nunca habia tenido una iniciativa de este tipo, pero en una permanente de principios de enero, creo, y ante la situación del consistori lo propuse. Se dijo que sí y creo que Felix ante la propuesta dijo algo como “ pero no aneu tots” y como Jano añadió que (aproximadamente) el iria si asi le parecia, Francesc tambien pensaba ir... pues lo deje entonces. Demasiada gente

A finales de febrero, mas o menos, sí que le llame y quedamos para tomar un café. Mi intención y, no estaba autorizada por nadie para hacer nada mas, era escuchar, encontrar coincidencias y saber como se respondia ante ellas. La primera conversación fue muy interesante por que Josep Mª me hizo saber qué pensaba de sus posibles compañeros de moción de censura y tambien de otros del gobierno actual y sus sentimientos personales ante la situación. Mi percepción fue que se encontraba en una situación personal muy dura y dificil y que le estaba costando, y todavia le costaria, decidir. Quedamos para un segundo café una semana mas tarde.

El segundo café, Josep Mª Genè, nada mas sentarse, entro al trapo y lo primer que dijo fue “que passa amb el Jano, que feu?” (tambien aproximadamente) . Despues de contarme que se habia reunido varias veces con el, una de ellas a petición de Jano, en Torredembarra, y otras anecdotas similares que han sucedido estas semanas en el mundo de la política de Altafulla, le dije que yo personalmente si sabia lo que me gustaria hacer, (y asi se lo habia comentado al Francesc: pactar con el PSC y no contar con Jano) pero que no habia ninguna decision en el grupo porque no se habia hablado de ese tema. Tambien me aseguró en esa reunión que si habia moción de censura, ABG seria la primera en enterarse. Todavia no habia decidido nada

Parece que Josep Mª Genè ha dicho a Jano (o de cualquier manera, le ha llegado eso a Jano) que yo iba como portavoz de ABG y que ese era lo que ABG ofrecia: gobernar juntos sin Jano (la cual cosa pensando ahora me sorprende porque, ¿por que iba yo a imaginar que el PSC no queria a Jano?, alguno sabe si esto es así, no quieren a Jano?).

Bueno, pues que quede claro que NUNCA OFRECI NADA EN NOMBRE D’ABG, no es un tema que se habia discutido ni en permanente ni en asamblea, ese tipo de negociaciones las lleva el alcalde, y lo que hice o intente hacer con los cafes que tomé fue facilitar relaciones y contactos, conocernos mejor (asi ha sido...!), quitar desconfianzas (¡!), detectar posibilidades. Y lo que yo pensara como resultado de estos encuentros ya lo diria a ABG cuando tocara.

Al final del segundo café, Genè me dijo literalmente “el proper dimarts al mateix lloc i a la mateixa hora”?. No nos lo llegamos a tomar por que habia comisión de hacienda ese dia.... supongo que se pospone indefinidamente

Para que cada uno saque sus propias consecuencias

Els neocons d'Altafulla

2008-02-09T02:12:00.000-08:00

Escric a correcuita, més que res per mantenir la disciplina de fer-ho i també per poder donar, tot i que em fa molta mandra, l'opinió que em mereix alguns partits de l'oposició en la situació actual.

Una de les primeres constatacions que faig en relació a certa oposició, concretament a AUPA, es que han assumit la doctrina neocon en relació a l’estratègia política: missatges curts, no importa que siguin mentides, repetits en qualsevol ocasió, sempre els mateixos: xocolatada, caramels, participació.... A més, també seguint la mateixa linea estratègica, utilitzen els sentiments de la gent, en aquest cas, pares mares i criatures, per atacar al govern. Sembla que, també com als nostres neocons estatals, no han pogut encara pair la desfeta electoral que va ser passar de 4 regidors a una..... i matxaquen i matxaquen, sense arguments. Bé espero que la ciutadania s’en adoni, com a tot arreu. En qualsevol cas, a veure quina és la crítica dels carnavals, al marge de “l’estampida” (deuen veure molts westerns), per que per a molta gent han estat un dels millors i no per l’abundància de carrosses i comparses, cada cop menys malhauradament, si no per que ho han passat molt bé. I l'enterrament de la sardina, que?. Fins i tot una ex-regidora de l'oposició neocon va asombrar-se de la gentada que hi havia!

Hi ha una altra oposició, la del PSC, que no se a que carta es queda. Però tinc la sospita que desprès de la “reconciliació” que diu el Sr. Blanc que hi hagut, Josep Mª Gené, i pot ser en el seu cas em passaria el mateix, deu estar ac.... (i perdoneu la mitja expressió) de passar-se a les files de “l’enemic” per que ¿imagineu la resposta i reaccions del Fontxo?. Li faria la vida impossible....

Mentre el mon continua i nosaltres, el govern, aprenem cada dia una mica més i farem menys errades… que òbviament en fem per que la nostra experiència no era molta. Tinc la sensació de que s’arribarà a una situació raonable i relativament tranquil·la on es pugui treballar per Altafulla.

2008-01-20T09:14:00.000-08:00

Tenia previst escriure d’assumptes municipals, però com demà a les 8 del vespre hi ha una reunió de tots el regidors a petició de l’oposició, esperaré una mica. Sembla que demanaran un govern de “concentració”. Jo personalment no puc ni imaginar-m’ho. A molts ajuntaments es governa en minoria i sí, ens supossarà més negociacions, però l’altre alernativa no la veig de cap manera.... ja veurem...

I en el interim, el meu personal homenatge a Simone de Beauvoir. Aquest any es compleix el cent aniversari del naixement de la novel·lista i filòsofa francesa que va escriure “El segon sexe” que per mi i moltes altres dones de la meva generació a tota Europa va ser la revelació i la confirmació de que la vida per les dones podia ser, hauria de ser, d’altre manera de com ens havien ensenyat i de com ens obligaven a viure-la. Una gran quantitat de avanços socials en el món es deuen al feminisme, la única revolució pacífica universal en marxa i que afecta als fonaments d’una societat patriarcal que impedia a la meitat de la població aconseguir l’autonomia i la independència intel·lectual, material i emocional.

Ja se que no esta de moda i que, a més, va ser molt desprestigiada per qüestions de la seva vida privada però la seva obra ha estat bàsica pels canvis socials (i si ens de fixar en vides privades.....) De fet, el concepte ara tan extes de gènere té el seu origen en un de les seves afirmacions més polémiques al seu temps: no es neix dona, la societat, la cultura et fa dona. També va escriure excel·lents novel·les, ara reivindicades, unes memòries personals (Memòria d’una jove formal) i una joia petita “Una mort molt dolça”, sobre la mort de la seva mare que em va acompanyar molt i en va fer comprendre moltes coses quan va morir la meva.

Quan jo era bastant joveneta i passava uns dies a Paris, vaig anar a sopar a La Coupole amb un amic i ens van donar la taula al costat on estaven sopant.... Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Va ser un dels moments més emocionats de la meva joventut malgrat que veure al filòsof en la situació que hi era va ser molt trist. Ja era molt gran, la sopa li caia per la barbeta, mirava al buit.... Simone li ajudava. Va ser un moment agredolç, crec que per primera vegada m’adonava del deteriorament que porta la vellesa fins i tots als més dotats.

Els rumors

2008-01-13T02:22:00.000-08:00

Dimarts 8, reunió trimestral del Patronat Municipal d’Ensenyament on estan representades les AMPES i la direcció del centres educatius d’Altafulla i els regidors de l’oposició, entre d’altres. Segon punt de l’ordre del dia: proposta del nou gerent del Patronat. La persona proposta va ser el Guillermo Alonso, professional de l’ensenyament, molt conegut per la comunitat educativa (i esportiva) d’Altafulla, amb visió i molta empenta. L’anterior, Robert Aceña, va tenir que deixar-ho per manca de temps malgrat la seva bona disposició i els coneixements i experiència en el mon de l’ensenyament (Gràcies Robert). Bé, tots, repeteixo tots, voten a favor de la proposta menys, evidentment, el regidor de Pau. Puix, em truca la periodista d’un diari d’àmbit català per preguntar-me sobre els rumors de que els partits de l’oposició estan molt descontents per aquesta proposta, que no agrada a ningú..... Afortunadament existeixen les actes i són públiques. ¿A qui l’interessa fer córrer aquesta mentida ?

Aquesta setmana també va tenir lloc la reunió amb els veïns de Brises per tractar el tema de la nova depuradora. Des de fa temps estaven estudiant el tema, cercant alternatives a la opció que em vaig trobar sobre la taula, que era rebutjada pels veïns, i avaluant-les amb tècnics de l’Ajuntament i també de fora. Volien presentar-les primer a la gent per anar descartant alternatives amb el llur coneixement i comprensió (per ser molt costoses de realització, de manteniment, amb riscs). La reunió va anar molt bé (al meu parer) i com resultat farem tot el que calgui per respondre a les seves demandes actuals perquè la gent accepta alternatives raonables quan s’expliquen i crec que així ha estat.

Algú va passar informació sobre la convocatòria de la reunió a la premsa i va sortir al Diari. També van assistir el Regidor d’Ideal i la Regidora del PP. Van ser molt benvinguts, malgrat que el fet de que hi fossin o de que no s’hagi convocat a l’oposició o de que ho sàpiguen els veïns abans que ells, qualsevol cosa, serà objecte de la corresponent crítica.... S’informarà del tema en la pròxima comissió d’urbanisme. Confio que el projecte de Brises del Mar es pugui endegar bé aviat i es dugui a terme sense més problemes.

Ens toca un any difícil, per raons econòmiques (quant més temps passa més ens adonem de la situació tan dolenta que tenim) i perquè governem en minoria. Penso que el fet de no tenir diners per grans projectes (gairebé ni per mitjans) ens hauria de permetre millorar coses petites de tota mena: qüestions d’organització, de participació, de funcionament de serveis, d’espais.... De que les coses que es facin, es facin bé, amb cura, amb supervisió, amb ganes. És el que jo vull, amb el suport de la gent que hi ha al darrere del projecte d’ABG. Gràcies pels comentaris.....

Nou any, nous projectes

2008-01-05T04:28:00.001-08:00

D’aquí a tres dies acaben les meves minivacances i torno a la vida quotidiana política i laboral. El Nadal ha estat previsible, amb l’energia i amor que generen al voltant meu els infants estimats, i el cap d’any molt divertit, amb amics i amigues també estimades, a un poblet de vint cases a les Hoces del Rio Jucar, un lloc indescriptible, la foto no li fa justicia... ¿és diu aixì també en català?.

I ara, després d’aquests dies amb sentiments tan càlids i agradables, tornar a la política municipal que vaig deixar fa deu dies em fa molta mandra. Tan de bo les coses milloressin! I part és responsabilitat del govern, de cadascun dels regidors i meva, però.... Tinc la sensació de que malgrat el que es diu, per alguns elements de la oposició, malauradament el joc és guanyar o perdre, i per tant guanyar a toda costa, salirse con la suya, demostrar que manen és l’objectiu, siguin quines siguin les conseqüències.

Potser diuen el mateix de nosaltres però no, no és el mateix perquè nosaltres van tenir més vots i això ens obliga a intentar portar a terme una determinada acció de govern.... negociant i consensuant, sí però governant. (Quina paraula més ambigua i demagògica. Em recorda a sostenible. Com perden les paraules el seu sentit original…).

Els rumors nadalencs ja m’han avançat que l’oposició ens dona tres dies. Que la moció de censura ja està preparada, fins i tot amb l’acord de CiU. A mi em costa de creure. Puc molt bé imaginar que es posen d’acord per fer-nos fora, cadascun per les seves raons, però no puc imaginar un govern. Cada cop penso més en Torredembarra i els anys perduts.

Ara estic il·lusionada amb el projecte de participació ciutadana, dins de l’Agenda 21, que, finalment s’endega ara al gener. La gent que ho porta, Sue, Elisa, Erik, Dani, Alba i algú més que segur que m’en oblido han treballat molt i desitjo que funcioni realment com una eina per que la gent del carrer, de les associacions, participi, opini, col·labori i eventualment prengui decisions en temes importants. Ens ha costat sis mesos per posar-ho en pràctica però un cop iniciat espero que respongui a les necessitats de participació de la gent i per acallar certes crítiques. Ara farem les coses sabent que és el que la gent prefereix. El primer repte és la reunió amb la gent de Brises sobre la depuradora...

Per cert, la meva ignorància d’aquest mitjà impedia que qualsevol persona pogués desar comentaris als escrits. Crec que ja està arreglat... i si algú/na vol dir quelcom, ja es pot. Espero que amb el meu propòsit d’escriure un cop a la setmana i el que la vida municipal ens depari hi haurà temes!

FELIÇ ANY 2008 PER ALTAFULLA......

2007-12-27T04:32:00.000-08:00

Amb la moguda política i laboral que tinc en aquest moment juntament amb Nadal i fer de mare i avia de les que fan sopars i dinars, i reis i regals, les possibilitats de escriure amb certa regularitat desapareixen. I aquest és un dels rotllos del bloc, que si no és viu... és mor.

Després de sis mesos sense treballar en la meva feina, els encàrrecs s’amunteguen i he de començar a compaginar-ho amb la tasca política, que no és gens de senzill. Estic molt contenta però, i especialment ara quan la política al municipi s’ha tornat tan aspra i fins i tot agressiva.

Resumint molt (ara mateix no puc ni pensar en les esdeveniments polítics del mes desembre...), Fontxo s’ha convertit com era previsible en el líder de l’oposició (a veure quant de temps dura...). Veure a la nova regidora del PP (benvinguda!) preguntar al Fontxo que hauria de votar al ple del Pla Unic d’obres i serveis de Catalunya o les complicitats amb el Gené va ser una confirmació del paper de cadascun a partir d’ara. I el Fontxo fent la senyal de victòria, o alçant els braços d’eufòria, o fins i tot fent gestos gairebé obscens quan algú es fica amb mi.

Si la cosa continua així, penso que haurem de prendre determinades decisions.... i que salga el sol por Antequera. Hi ha reptes molt importants a curt termini que no crec que sigui possible portar endavant en aquest clima. I jo personalment no estic gens disposada a menjar-me els marrons quotidians per fer el que l’oposició vol fer. Que ho facin ells, tots plegats. Tot i que m’agradaria pensar que hi ha possibilitats d’entendre’ns amb els grups que no estan ressentits....

Vaig estar l’anterior cap de setmana a la comarca d’Osona, en una casa rural, amb una dotzena de dones d’arreu l’estat espanyol, fent l’avaluació de la XIV trobada internacional de Dones de Negre que vam fer a València al mes d’agost. Dones de Negre és una xarxa mundial de dones contra la guerra i la violència, nascuda a Israel i Palestina als anys vuitanta amb la qual treballo fa molt anys. I en front de la situació que visc a la política municipal, és tot un privilegi i un descans veure com treballem dones de més de 40 països, totes a l’hora, amb un objectiu comú, malauradament a molt llarg termini, d’aconseguir un mon sense guerres, sense violència, sense guanyar o perdre, on la cura de les persones i del mon que ens envolta sigui un valor prioritari. Sí, sí, a molt llarg termini...

La casa rural, La Plana, està situada en una explotació agrària ecològica amb una bella masia conservada, amb tota mena de serveis, una esplèndida biblioteca entre d’altres, i un voltant de construccions romàniques entre els boscos. 7 sota zero però llars de focs i menjar excel·lent. Ho recomano sobre tot per grups i famílies. Per a escapades sentimentals aniria a un lloc una mica més “privat”.

Va estar un bon recurs per omplir-me d’energia i lidiar amb els esdeveniments de les darrers dies. Et permet treure la creativitat, això de canviar d’escenari.... L’energia va sortir, controlada però, al Ple Extraordinari on, crec, que he dit les coses que devia i volia. I ja he començat a pensar en altres maneres de dir les coses que crec que s’han de dir.

Ara hi soc en mig dels actes rituals nadalencs per els que també necessito energia. Malgrat que són una font de feina per mi i de que, és clar, no comparteixo cap idea religiosa al respecte, sembla que he heretat de la meva mare una firma convicció de mantenir certes tradicions, i les de menjar sobre tot (el meu fill ha heretat també aquesta característica i ja en ve dient que a veure si li dic les receptes, que.... el temps passa).

Jordi, intentaré fer-te cas en lo de la brevetat. Però sobre tot intentaré ser més regular .... O sigui que fins l’any vinent.

La meva aposta pel PUOS

2007-12-06T09:23:00.000-08:00

Un cop aprovats els pressupostos (UFF!!), el tema prioritari a molt curt termini és decidir quina inversió, subvencionada per la Generalitat dins del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOS), es vol fer durant els propers 4/5 anys. I personalment vull apostar per un dels projectes que em semblen més importants i amb més visió de futur, i que pot garantir una evolució del poble més equilibrada: el pàrking de RENFE. Explico el perquè

1) La evolució dels assentaments de població cap a l’especialització d’usos i l’ocupació extensiva del territori ha convertit la mobilitat en un del temes prioritaris dins de les polítiques públiques per raons econòmiques, ambientals i socials.

2) Altafulla ha experimentat aquesta evolució i s’ha convertit en una vila de segones residències, ciutat dormitori extensa i sense llocs de treball. La majoria de la gent d’Altafulla treballa fora, fins i tot a l’àrea metropolitana de Barcelona, i utilitza diferents mitjans de transport per accedir a la feina però sobre tot el vehicle privat.

3) És evident que el transport col·lectiu i públic guanyarà a mig termini la batalla del transport i, especialment, el tren tal i com s’està veient en les inversions públiques i com es reclama amb major èmfasi dins d’ABG i dels partits i grups socials més afins.

4) Comptar amb un pàrking de qualitat al costat de l’estació pot afavorir molt l’elecció d’Altafulla com primera residència, un objectiu polític important. Hem de tenir en compte que, per molt que intentem generar altres recursos econòmics pel municipi que incrementin els llocs de treball, sempre hi haurà una important mobilitat geogràfica per motius laborals i d’estudi. En l’actualitat s’aparca als carrers del PP5 perquè encara està buit. En el moment que hi viva gent i estiguin oberts tots els serveis, (¿un parell d’anys?) l’aparcament serà un caos.

5) Els avantatges de tenir més població i una població més estable són evidents: cohesió, ingressos municipals, generació d’activitats, vida als carrers durant tot l’any i no únicament a l’estiu o caps de setmana, etc. etc.

6) El fet que de que el solar sigui de RENFE pots afavorir-nos molt, ja que també estaran interessats en tenir un pàrking que incrementi l’ús del tren. Algú podria pensar que RENFE es podria fer càrrec, i potser si, però nosaltres podem començar ja i en el procés, i de manera simultània, implicar a RENFE, que podia pagar part del cost.

7) Ara arreglaran la part muntanya de l’estació i quedarà molt bé. Si es fan els dos projectes, l’entrada d’Altafulla en tren serà de màxima qualitat.
A mi aquestes raons ja em semblen suficients per triar el pàrking però, a més, hi ha d’altres que també són molt importants.

8) Ens permet, a l’estiu , alliberar la platja i el barri marítim de cotxes i trànsit. Ens dona arguments per una peatonalització més ambiciosa i un franja litoral com cal, incrementat molt la qualitat del barri marítim.

9) Afavorim una mobilitat i mitjans de transport sostenibles, amb importants estalvis de recursos per la població en general.

10) qualsevol de les eleccions d’ombra que hi hagi poden ser fonts de millora mediambiental: arbres (que han de combinar un creixement una mica ràpid amb fulles que duren temps....) o estructures metaliques (que es poden utilitzar per posar plaques fotovoltaiques).

11) El preu d’aquest projecte és de 650.000 euros, la qual cosa ens permet presentar d’altres també interessants.

A més del pàrking de Renfe, vull dir alguna cosa sobre la biblioteca i que es podria fer.

Per mi, i per a més gent amb la qual he parlat, l’espai, de màxima qualitat urbana per la seva mida i centralitat, de les antigues escoles Teresa Manero és el lloc idoni per tenir una biblioteca com cal i altres possibles serveis per la vila (hotel d’entitats, petit auditori, per exemple o altres que s’ens acudeixen). Aquest és un magnífic projecte, que s’ha de fer en algun moment amb (molta) ajuda de les administracions públiques. A l’arbre d’ABG a les eleccions municipals jo vaig penjar varies vegades aquest desig...

Ara es obvi que no podem encetar aquest projecte. Però si podem millorar el seu funcionament d’una manera extraordinària intentant entrar dins de la xarxa pública de biblioteques de Catalunya i fent ús de totes les avantatges que això suposa (eines de catalogació, catalogació i préstec en xarxa, etc.). La bibliotecària esta mirant quines possibilitats tenim, quin requisits exigeix i quin cost. I està encantada amb la possibilitat.

I com anem cap els 5.000 habitants, dedicar temps i esforços a donar els primers passos per assolir una nova biblioteca en els propers anys.

El ple dels pressupostos

2007-12-01T21:08:00.000-08:00

No va estar ni intel·ligent, ni mordaç, ni ràpid. Venjatiu, egòlatra, ufananejant-se de si mateix com un paó, insultant i amenaçant, reafirmant una edat emocional de nadó, exigint retirar les inversions i part del personal, per al final, en un cop d’efecte, abstenir-se i permetre, òbviament amb, altre vegada, la por com excusa, l’aprovació dels pressupostos. Així es va comportar Fontxo Blanc i l’aprovació dels pressupostos, amb la negativa de la resta de grups, és una victòria pírrica, que deixa al Govern i a ABG en una posició difícil de mantenir . Ens hem venut per un plat de llenties de poder. M’ha fet patir veure el Francesc “pidolant” l’aprovació. No hauríem d’haver cedit; podíem haver deixat els pressupostos per més endavant però se que, bàsicament l’alcalde, el Francesc, estava preocupat per la feina feta pels funcionaris amb la reorganització dels patronats i la pèrdua d’aquesta reorganització, en cas de que els pressupostos no s’haguessin aprovat, i per la responsabilitat. I també per la obsessió d’alguns per governar a qualsevol preu....

Soc la diana de la majoria de les diatribes i crítiques de l’oposició però les competències que tinc, territori i educació, són molt importants i és normal que sigui així. Però en el cas del Fontxo Blanc no te a veure únicament amb les meves competències. És una dèria obsessiva que té relació, crec, amb el que ell mateix deia sobre mi a una entrevista : que era una personalitat forta, que prenia decisions, que tenia cultura política, i que donava la cara. Característiques difícils d’acceptar per un personatge que, com tothom diu i he pogut comprovar , és un misogin. Ja m’ha amenaçat de que em traurà del govern i puc imaginar-me el que serà a partir d’ara... Em pregunto què opina la gent de PAU, Adolfo, Marta, sobre això.

La resta de grups, PSC, els independents AUPA i IDEAL, i el PP tenen cadascun els seus motius bàsicament electoralistes per votar en contra i PSC i AUPA, afegeixen també la dificultat de pair la seva derrota electoral després de molts anys de governar. Penso també que hi ha un altre component , que el Fontxo treu a la llum amb freqüència, que és que els d’ABG “són de fora”, i encara hi ha classes per molt que es digui. I “la voz de su amo”, com sempre una mica embolicada amb els papers i els números i demagoga.

Una petita mostra de les herències i la manca de responsabilitat al no aprovar els pressupostos:

- La setmana pasada va arribar a l’ajuntament la factura de la empresa constructora de la lar d’infants Hort d’en Pau. 186.000,00€ (30 millones ptas.) més que allò pressuposat i adjudicat. La llar d’nfants es va enllestir al gener del 2006.
- Marques de Tamarit, primera fase. L’empresa exigeix un 31% més del preu d’adjudicació. L’arquitecte municipal Sr. Roca, avalua i gestiona el desviament exacte.
- Pavelló poliesportiu. Una estimació del sobrecost a la primavera va ser de més de 600.000€ (això era part de l’urbansime social, que Fontxo vol continuar fent). Encara no està acabat....

Tornant al ple, quines complicitats les d’AUPA . Una estreta relació amb el defensor del vilatà, un veritable “ poder gris” al ple, del caladero de vots de l’esplai de la gent gran. Vista des de el lloc dels regidors, la sala estava plena de gent, més dones que homes, amb una mitjana d’edat força elevada.

La questió de la participació, que tothom ens reclama, es certa. En aquest sentit, jo assumeixo la meva part de responsabilitat encara que em trobi, en general, amb limitacions molt fortes de temps i recursos, a més de la inexperiència en els procediments administratius, per utilitzar els mecanismes existents (les comissions informatives) o engegar noves eines. En aquest sentit, crec que, si la cosa continua, he de reorganitzar les meves tasques a l’Ajuntament, delegar molta més feina en el funcionariat i dedicar-me casi únicament.... a la política.

Per últim, sobre política, no estic gens contenta amb el meu grup i crec que també s’han de revisar objectius, actituds i comportaments. Els detalls, en privat.

Uf!!!. Quin descans dir el que penses (o part). A més aquest cap de setmana arriba el Jamie després d’estar més d’un mes fora, tindrem dinar familiar amb l’engrescament que suposa per mi estar amb els petits, i llegiré un mica. Soc jurat del premi de novel·la negra L’H Confidencial, (veure l’enllaç de la biblioteca La Bovila) que atorga l’Ajuntament d’Hospitalet i tinc quatre originals per llegir fins al dia 14 quan ens reunirem per decidir el premiat. De sempre m’ha agradat la novel·la negra. Quan vaig acabar filologia (obviament no catalana i de pas, demano disculpes per les mancances ortográfiques), a l’any 1977, volia fer la tesis sobre la novel·la negra com la novel·la social de la segona meitat del segle XX , aspecte que ara esta més que reconegut. Però, en aquells temps, n’estava considerada per l’Acadèmia com un gènere menor i no em van recolzar. Ara llegeixo per plaer...

Iniciación 2

2007-11-30T08:34:00.001-08:00

Complemento la primera entrada, que leída al día siguiente, me parece muy local, así que doy algunas informaciones para los y las que no se han aburrido ya. Soy una mujer de casi 60 años (un poco de marketing para empezar!). Vivo sola, dividida entre Barcelona y Altafulla (Tarragona). Tengo un compañero de vida, un hijo, y una hija política y unos nietos maravillosos, a los que dedico tiempo. Tengo tambien muchas amigas y amigos repartidos por el mundo. Me puedo considerar una persona feliz (con todas las matizaciones imprescindibles, dado el mundo en el que vivimos....).

Desde que vine a Altafulla, en 1991, me he implicado en los “asuntos” del pueblo, trabajando desde diversos ámbitos, o sola, hasta presentarme en las listas de Alternativa Baix Gaià (ABG) en las últimas elecciones municipales. Desde entonces, soy concejala de Territorio (urbanismo y medio ambiente) y Educación.

Es mi primera experiencia política dentro de una organización (o algo parecido). A la vejez, viruelas! que dicen... Como hija, bastante legítima de los años 60 y 70, he militado mucho: antifranquista, ecologista, feminista, sindicalista, pero nunca con tanto control y exposición pública.

ABG fue la lista más votada y formamos un gobierno de coalición con Esquerra Republicana, Convergencia i Unió y un disidente nato, Fontxo Blanc, medio anarquista medio socialdemócrata (del que escribia en la primera entrada). Nos pegaban mas los socialistas pero pusieron su listón muy alto y como no aceptamos....., (¿nos lo haran pagar ahora?) Un equipo variopinto que empezó bastante bien (todos éramos novatos, menos el disidente....). No hemos durado juntos ni seis meses. Fontxo Blanc ha sido expulsado por pedir públicamente la dimisión del alcalde del gobierno del que el formaba parte y por incumplir el pacto firmado para gobernar. Ademas, de otras cuestiones menores....

Ahora, con un gobierno en minoría desde hace 4 días, iniciamos una etapa distinta y previsiblemente muy movida y “entretenida” como dicen mis amigos chilenos. La primera prueba de fuego, aprobación de los presupuestos hoy, parece difícil. Me preocupa una legislatura crispada (la palabra de moda) y poco productiva, como ha pasado en nuestra vecina Torredembarra durante algunos años.

Me gusta escribir en el blog aunque me noto todavía rígida y prudente, casi autocensurada, y ya entiendo que no es eso, que si quiero escribir y compartir informaciones y (parte de) lo que pienso o siento o hago, he de tener claras algunas cosas... que todavia no tengo. Quiero poner música, fotos, escritos y tengo que aprender a todo ello.

Iniciació

2007-11-26T09:09:00.000-08:00

Quise empezar este blog presionada por una exigencia personal y política sobre la transparencia y participación ciudadana en las tareas municipales y en las decisiones municipales políticas. Desde que un amigo generoso me creo el blog (con intentos anteriores previos con el Dani) ya han pasado varias semanas y solo hoy encuentro el clima interno y externo para comenzar a escribir y reflexionar sobre temas que me interesan, como regidora y ciudadana, y a intentar comunicarlo, por si sirve de algo. No pretendo que sea un blog político, ni mucho menos. Y ojala fuera una fuente de ideas, de intercambios , al menos para mí (no tengo ni idea de lo que otra gente pueda querer).

Durante las últimas semanas, varias veces he querido escribir y publicar y no he podido, (el tiempo será un límite importante y eso condicionara su continuidad. Si no puedo escribir con cierta frecuencia, lo dejaré). Y lo quería hacer porque ocurrían muchas cosas en el ayuntamiento (tasas e impuestos, presupuestos, serias dificultades económicas para llegar a fin de año, “camp de gespa”, més “camp de gespa”, relaciones dificiles) que queria compartir.

Pues... finalmente la salida de Fontxo del gobierno municipal ha sido el tema. Y un motivo para escribir es explicar un poco como vivo una situación en la que estoy, parece, muy implicada. La verdad es que Fontxo y yo no pensamos lo mismo en muchas cosas, (hace años me llamaba, según me han contando, “la monja ecologista) y que los dos tenemos un carácter fuerte. En una entrevista que le hicieron en Les Bruixes, Diari d’Altafulla, me describía positivamente. Ha tenido para mi gestos entrañables, como el regalo del libro de las mujeres filosofas, y hemos hablado bastante, coincidiendo en muchas cosas, derivado de experiencias políticas y sociales comunes de nuestra generación. También he sido una diana de sus exabruptos y su falta de respeto (creo que no tiene muy buen concepto de las mujeres), privada y públicamente.

Pero no me siento para nada la “razón” de su salida del gobierno y espero que el no lo sienta tampoco porque no seria justo. Que esté ahora en la oposición no tiene nada que ver conmigo, o solo marginalmente. Tiene que ver con diferentes prioridades y diferentes instrumentos en la acción política. En las relaciones con las personas, creo que mucha gente conoce a Fontxo y entiende que con esta individualidad tan compleja y variable emocionalmente no era fácil convivir, al menos políticamente.

Y la verdad, no tengo ganas de encontrármelo en la oposición, porque conozco su inteligencia, sus conocimientos y su capacidad de ataque...

Sobre el nuevo gobierno en minoría... creo que, objetivamente, lo podemos hacer bien, aunque en un momento especialmente difícil. Es interesante que a ABG nos toque “gestionar” la (mayor o menor) crisis de la construcción y que conozcamos de cerca, con las tensiones que puede provocar, la situación. Al margen de la situación económica heredada, durante el 2007 ha habido muy poca actividad constructora y en los primeros meses del año 2008 no parece que vaya a cambiar la situación. Con estos mimbres no se pueden hacer muchos cestos y gobernar en tiempos difíciles, en vacas flacas, “no luce” , aunque sea muy importante hacerlo bien. Es evidente la necesidad de generar otras fuentes de recursos porque la construcción se esta agotando (a ver cuando llega el polígono industrial!) . Y es necesario iniciar el proceso para hacer participar a la gente en la confección de parte de los presupuestos, en la elección de las prioridades inversoras.

He començat a escriure en català però avui no em surtia gaire.... bé, escriure com em surti. ..