Han pasado ocho días desde la moción de censura que, por fin, presentaron. Sin programa, eso sí, porque no tenían y porque supongo que cuando lo tengan será de mínimos, si se han de poner de acuerdo el PP y el PSC, el Ideal con el Pau. Con el tránsfuga no hay problema, con tal de seguir se pondrá de acuerdo con quien sea. Pero por el bien de Altafulla, claro. El sábado, la fiesta de agradecimiento y animo a nuestros votantes, amigos y amigas, fue un éxito total. El Faristol a tope hasta las tantas, con excelente música, con nuestro showman particular y proveedor de cava, una comida abundante y rica y , sobre todo, muchísimos amigos nuevos. Decía Agustín que había mucha mas gente que cuando ganamos las elecciones y eso es una enorme satisfacción, como es que tanta gente me pare en la calle en las tiendas, a mi y otros miembros de ABG, para expresarnos su apoyo y su indignación por lo que ha pasado. Gente que no conozco, señoras mayores en las que no me había fijado, personas que conocía pero que sospecho no son votantes de ABG, que me dicen que no nos han dejado tiempo, que no hemos hecho nada tan mal como para justificar la moción, que no nos lo merecíamos, que adelante con una buena oposición.

Y intento mirar hacia atrás, para entender algo, y veo al Fontxo, negándose a que se pagara a l’esplai la cena de los jubilados, y al Jano calumniándome desde el principio de la legislatura, y el famoso campo de césped artificial al que me opuse con fuerza porque creía que cien millones de pesetas eran muchos cuando ya se estaba gastando una fortuna en el polideportivo, y creo que estos tres hechos fueron el principio del fin; hechos relacionados con Aupa, Pau y el tránsfuga, que han sido, sin duda, los verdugos del gobierno de progreso de ABG-ERC-CiU. Pau, lo sabia, y también me opuse con fuerza a que entrara en el gobierno al principio del mandato. Aupa lo sospechaba, era normal no acabar de aceptar una caída tan brutal de votos y Jano... dejémoslo estar. A cada cerdo le llega su San Martín y mas le vale ocuparse un poco de su vida privada o entrara al club, tan nutrido, de los necesitados de ayuda siquiátrica.

Es cierto que ABG es buena en la oposición (y también en el gobierno) pero ahora estamos en una situación optima para hacerla. Tenemos mucha información, manera de obtenerla, experiencia de cómo funciona el Ayuntamiento y ganas de trabajar y devolver Altafulla a la gente, y no a los poderes fácticos económicos.

Por otra parte, la situación financiera, los asuntos pendientes de muchos tipos, y las muchas decisiones a tomar unido todo ello a la fragmentación del consistorio, por mucho que ahora parezca que son una piña no va a hacer nada fácil la gobernabilidad. Esperaremos.Hay una nueva realidad demográfica que son votantes potenciales nuestros y buscaremos con ellos no lo mejor para Altafulla (muy fácil de decir, pero “quien” es Altafulla, “quien” habla por ella), sino un modelo de pueblo que lo identifique y nos identifique como una sociedad mas justa, mas culta, mas sana, mas sostenible, expresado en proyectos y servicios adaptados a la medida del pueblo y a las necesidades de sus habitantes y no a los egos de sus dirigentes como paso hasta que entramos a gobernar. Empieza un nuevo capítulo.

Moguda altafullenca, segona part.

Sí, si que esta abandonat aquest blog... Potser a partir d'ara pugui escriure mes. Avui, m'he assabentat que Jano marxa d'ABG i es queda amb el carrec de regidor i amb el grup mixt. Això vol dir que la cosa ha de canviar necessariament en el futur més a prop, canvis que intueixo em deixaran temps per fer altres coses. I m'agradaria poder escriure, amb molta més llibertat, perque això ha estat una de les raons per les quals ho vaig deixar a partir d'un determinat moment. No em sentia lliure (la meva pròpia imposició no pas d'altres) , la discreció, rentar la ropa bruta a casa, els rumors, atacs i mentides que no volia respondre sense fer mes mal una situació dificil, la responsabilitat como membre del govern, tot això i la manca de temps...

Per començar, vull donar aquesta informació.

He tenido dos conversaciones con el Josep Mª Gené, tomando un café. Nunca habia tenido una iniciativa de este tipo, pero en una permanente de principios de enero, creo, y ante la situación del consistori lo propuse. Se dijo que sí y creo que Felix ante la propuesta dijo algo como “ pero no aneu tots” y como Jano añadió que (aproximadamente) el iria si asi le parecia, Francesc tambien pensaba ir... pues lo deje entonces. Demasiada gente

A finales de febrero, mas o menos, sí que le llame y quedamos para tomar un café. Mi intención y, no estaba autorizada por nadie para hacer nada mas, era escuchar, encontrar coincidencias y saber como se respondia ante ellas. La primera conversación fue muy interesante por que Josep Mª me hizo saber qué pensaba de sus posibles compañeros de moción de censura y tambien de otros del gobierno actual y sus sentimientos personales ante la situación. Mi percepción fue que se encontraba en una situación personal muy dura y dificil y que le estaba costando, y todavia le costaria, decidir. Quedamos para un segundo café una semana mas tarde.

El segundo café, Josep Mª Genè, nada mas sentarse, entro al trapo y lo primer que dijo fue “que passa amb el Jano, que feu?” (tambien aproximadamente) . Despues de contarme que se habia reunido varias veces con el, una de ellas a petición de Jano, en Torredembarra, y otras anecdotas similares que han sucedido estas semanas en el mundo de la política de Altafulla, le dije que yo personalmente si sabia lo que me gustaria hacer, (y asi se lo habia comentado al Francesc: pactar con el PSC y no contar con Jano) pero que no habia ninguna decision en el grupo porque no se habia hablado de ese tema. Tambien me aseguró en esa reunión que si habia moción de censura, ABG seria la primera en enterarse. Todavia no habia decidido nada

Parece que Josep Mª Genè ha dicho a Jano (o de cualquier manera, le ha llegado eso a Jano) que yo iba como portavoz de ABG y que ese era lo que ABG ofrecia: gobernar juntos sin Jano (la cual cosa pensando ahora me sorprende porque, ¿por que iba yo a imaginar que el PSC no queria a Jano?, alguno sabe si esto es así, no quieren a Jano?).

Bueno, pues que quede claro que NUNCA OFRECI NADA EN NOMBRE D’ABG, no es un tema que se habia discutido ni en permanente ni en asamblea, ese tipo de negociaciones las lleva el alcalde, y lo que hice o intente hacer con los cafes que tomé fue facilitar relaciones y contactos, conocernos mejor (asi ha sido...!), quitar desconfianzas (¡!), detectar posibilidades. Y lo que yo pensara como resultado de estos encuentros ya lo diria a ABG cuando tocara.

Al final del segundo café, Genè me dijo literalmente “el proper dimarts al mateix lloc i a la mateixa hora”?. No nos lo llegamos a tomar por que habia comisión de hacienda ese dia.... supongo que se pospone indefinidamente

Para que cada uno saque sus propias consecuencias

Els neocons d'Altafulla

Escric a correcuita, més que res per mantenir la disciplina de fer-ho i també per poder donar, tot i que em fa molta mandra, l'opinió que em mereix alguns partits de l'oposició en la situació actual.

Una de les primeres constatacions que faig en relació a certa oposició, concretament a AUPA, es que han assumit la doctrina neocon en relació a l’estratègia política: missatges curts, no importa que siguin mentides, repetits en qualsevol ocasió, sempre els mateixos: xocolatada, caramels, participació.... A més, també seguint la mateixa linea estratègica, utilitzen els sentiments de la gent, en aquest cas, pares mares i criatures, per atacar al govern. Sembla que, també com als nostres neocons estatals, no han pogut encara pair la desfeta electoral que va ser passar de 4 regidors a una..... i matxaquen i matxaquen, sense arguments. Bé espero que la ciutadania s’en adoni, com a tot arreu. En qualsevol cas, a veure quina és la crítica dels carnavals, al marge de “l’estampida” (deuen veure molts westerns), per que per a molta gent han estat un dels millors i no per l’abundància de carrosses i comparses, cada cop menys malhauradament, si no per que ho han passat molt bé. I l'enterrament de la sardina, que?. Fins i tot una ex-regidora de l'oposició neocon va asombrar-se de la gentada que hi havia!

Hi ha una altra oposició, la del PSC, que no se a que carta es queda. Però tinc la sospita que desprès de la “reconciliació” que diu el Sr. Blanc que hi hagut, Josep Mª Gené, i pot ser en el seu cas em passaria el mateix, deu estar ac.... (i perdoneu la mitja expressió) de passar-se a les files de “l’enemic” per que ¿imagineu la resposta i reaccions del Fontxo?. Li faria la vida impossible....

Mentre el mon continua i nosaltres, el govern, aprenem cada dia una mica més i farem menys errades… que òbviament en fem per que la nostra experiència no era molta. Tinc la sensació de que s’arribarà a una situació raonable i relativament tranquil·la on es pugui treballar per Altafulla.

Tenia previst escriure d’assumptes municipals, però com demà a les 8 del vespre hi ha una reunió de tots el regidors a petició de l’oposició, esperaré una mica. Sembla que demanaran un govern de “concentració”. Jo personalment no puc ni imaginar-m’ho. A molts ajuntaments es governa en minoria i sí, ens supossarà més negociacions, però l’altre alernativa no la veig de cap manera.... ja veurem...

I en el interim, el meu personal homenatge a Simone de Beauvoir. Aquest any es compleix el cent aniversari del naixement de la novel·lista i filòsofa francesa que va escriure “El segon sexe” que per mi i moltes altres dones de la meva generació a tota Europa va ser la revelació i la confirmació de que la vida per les dones podia ser, hauria de ser, d’altre manera de com ens havien ensenyat i de com ens obligaven a viure-la. Una gran quantitat de avanços socials en el món es deuen al feminisme, la única revolució pacífica universal en marxa i que afecta als fonaments d’una societat patriarcal que impedia a la meitat de la població aconseguir l’autonomia i la independència intel·lectual, material i emocional.

Ja se que no esta de moda i que, a més, va ser molt desprestigiada per qüestions de la seva vida privada però la seva obra ha estat bàsica pels canvis socials (i si ens de fixar en vides privades.....) De fet, el concepte ara tan extes de gènere té el seu origen en un de les seves afirmacions més polémiques al seu temps: no es neix dona, la societat, la cultura et fa dona. També va escriure excel·lents novel·les, ara reivindicades, unes memòries personals (Memòria d’una jove formal) i una joia petita “Una mort molt dolça”, sobre la mort de la seva mare que em va acompanyar molt i en va fer comprendre moltes coses quan va morir la meva.

Quan jo era bastant joveneta i passava uns dies a Paris, vaig anar a sopar a La Coupole amb un amic i ens van donar la taula al costat on estaven sopant.... Jean Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Va ser un dels moments més emocionats de la meva joventut malgrat que veure al filòsof en la situació que hi era va ser molt trist. Ja era molt gran, la sopa li caia per la barbeta, mirava al buit.... Simone li ajudava. Va ser un moment agredolç, crec que per primera vegada m’adonava del deteriorament que porta la vellesa fins i tots als més dotats.

Els rumors

Dimarts 8, reunió trimestral del Patronat Municipal d’Ensenyament on estan representades les AMPES i la direcció del centres educatius d’Altafulla i els regidors de l’oposició, entre d’altres. Segon punt de l’ordre del dia: proposta del nou gerent del Patronat. La persona proposta va ser el Guillermo Alonso, professional de l’ensenyament, molt conegut per la comunitat educativa (i esportiva) d’Altafulla, amb visió i molta empenta. L’anterior, Robert Aceña, va tenir que deixar-ho per manca de temps malgrat la seva bona disposició i els coneixements i experiència en el mon de l’ensenyament (Gràcies Robert). Bé, tots, repeteixo tots, voten a favor de la proposta menys, evidentment, el regidor de Pau. Puix, em truca la periodista d’un diari d’àmbit català per preguntar-me sobre els rumors de que els partits de l’oposició estan molt descontents per aquesta proposta, que no agrada a ningú..... Afortunadament existeixen les actes i són públiques. ¿A qui l’interessa fer córrer aquesta mentida ?

Aquesta setmana també va tenir lloc la reunió amb els veïns de Brises per tractar el tema de la nova depuradora. Des de fa temps estaven estudiant el tema, cercant alternatives a la opció que em vaig trobar sobre la taula, que era rebutjada pels veïns, i avaluant-les amb tècnics de l’Ajuntament i també de fora. Volien presentar-les primer a la gent per anar descartant alternatives amb el llur coneixement i comprensió (per ser molt costoses de realització, de manteniment, amb riscs). La reunió va anar molt bé (al meu parer) i com resultat farem tot el que calgui per respondre a les seves demandes actuals perquè la gent accepta alternatives raonables quan s’expliquen i crec que així ha estat.

Algú va passar informació sobre la convocatòria de la reunió a la premsa i va sortir al Diari. També van assistir el Regidor d’Ideal i la Regidora del PP. Van ser molt benvinguts, malgrat que el fet de que hi fossin o de que no s’hagi convocat a l’oposició o de que ho sàpiguen els veïns abans que ells, qualsevol cosa, serà objecte de la corresponent crítica.... S’informarà del tema en la pròxima comissió d’urbanisme. Confio que el projecte de Brises del Mar es pugui endegar bé aviat i es dugui a terme sense més problemes.

Ens toca un any difícil, per raons econòmiques (quant més temps passa més ens adonem de la situació tan dolenta que tenim) i perquè governem en minoria. Penso que el fet de no tenir diners per grans projectes (gairebé ni per mitjans) ens hauria de permetre millorar coses petites de tota mena: qüestions d’organització, de participació, de funcionament de serveis, d’espais.... De que les coses que es facin, es facin bé, amb cura, amb supervisió, amb ganes. És el que jo vull, amb el suport de la gent que hi ha al darrere del projecte d’ABG. Gràcies pels comentaris.....

Nou any, nous projectes

D’aquí a tres dies acaben les meves minivacances i torno a la vida quotidiana política i laboral. El Nadal ha estat previsible, amb l’energia i amor que generen al voltant meu els infants estimats, i el cap d’any molt divertit, amb amics i amigues també estimades, a un poblet de vint cases a les Hoces del Rio Jucar, un lloc indescriptible, la foto no li fa justicia... ¿és diu aixì també en català?.

I ara, després d’aquests dies amb sentiments tan càlids i agradables, tornar a la política municipal que vaig deixar fa deu dies em fa molta mandra. Tan de bo les coses milloressin! I part és responsabilitat del govern, de cadascun dels regidors i meva, però.... Tinc la sensació de que malgrat el que es diu, per alguns elements de la oposició, malauradament el joc és guanyar o perdre, i per tant guanyar a toda costa, salirse con la suya, demostrar que manen és l’objectiu, siguin quines siguin les conseqüències.

Potser diuen el mateix de nosaltres però no, no és el mateix perquè nosaltres van tenir més vots i això ens obliga a intentar portar a terme una determinada acció de govern.... negociant i consensuant, sí però governant. (Quina paraula més ambigua i demagògica. Em recorda a sostenible. Com perden les paraules el seu sentit original…).

Els rumors nadalencs ja m’han avançat que l’oposició ens dona tres dies. Que la moció de censura ja està preparada, fins i tot amb l’acord de CiU. A mi em costa de creure. Puc molt bé imaginar que es posen d’acord per fer-nos fora, cadascun per les seves raons, però no puc imaginar un govern. Cada cop penso més en Torredembarra i els anys perduts.

Ara estic il·lusionada amb el projecte de participació ciutadana, dins de l’Agenda 21, que, finalment s’endega ara al gener. La gent que ho porta, Sue, Elisa, Erik, Dani, Alba i algú més que segur que m’en oblido han treballat molt i desitjo que funcioni realment com una eina per que la gent del carrer, de les associacions, participi, opini, col·labori i eventualment prengui decisions en temes importants. Ens ha costat sis mesos per posar-ho en pràctica però un cop iniciat espero que respongui a les necessitats de participació de la gent i per acallar certes crítiques. Ara farem les coses sabent que és el que la gent prefereix. El primer repte és la reunió amb la gent de Brises sobre la depuradora...

Per cert, la meva ignorància d’aquest mitjà impedia que qualsevol persona pogués desar comentaris als escrits. Crec que ja està arreglat... i si algú/na vol dir quelcom, ja es pot. Espero que amb el meu propòsit d’escriure un cop a la setmana i el que la vida municipal ens depari hi haurà temes!

FELIÇ ANY 2008 PER ALTAFULLA......

Amb la moguda política i laboral que tinc en aquest moment juntament amb Nadal i fer de mare i avia de les que fan sopars i dinars, i reis i regals, les possibilitats de escriure amb certa regularitat desapareixen. I aquest és un dels rotllos del bloc, que si no és viu... és mor.

Després de sis mesos sense treballar en la meva feina, els encàrrecs s’amunteguen i he de començar a compaginar-ho amb la tasca política, que no és gens de senzill. Estic molt contenta però, i especialment ara quan la política al municipi s’ha tornat tan aspra i fins i tot agressiva.

Resumint molt (ara mateix no puc ni pensar en les esdeveniments polítics del mes desembre...), Fontxo s’ha convertit com era previsible en el líder de l’oposició (a veure quant de temps dura...). Veure a la nova regidora del PP (benvinguda!) preguntar al Fontxo que hauria de votar al ple del Pla Unic d’obres i serveis de Catalunya o les complicitats amb el Gené va ser una confirmació del paper de cadascun a partir d’ara. I el Fontxo fent la senyal de victòria, o alçant els braços d’eufòria, o fins i tot fent gestos gairebé obscens quan algú es fica amb mi.

Si la cosa continua així, penso que haurem de prendre determinades decisions.... i que salga el sol por Antequera. Hi ha reptes molt importants a curt termini que no crec que sigui possible portar endavant en aquest clima. I jo personalment no estic gens disposada a menjar-me els marrons quotidians per fer el que l’oposició vol fer. Que ho facin ells, tots plegats. Tot i que m’agradaria pensar que hi ha possibilitats d’entendre’ns amb els grups que no estan ressentits....

Vaig estar l’anterior cap de setmana a la comarca d’Osona, en una casa rural, amb una dotzena de dones d’arreu l’estat espanyol, fent l’avaluació de la XIV trobada internacional de Dones de Negre que vam fer a València al mes d’agost. Dones de Negre és una xarxa mundial de dones contra la guerra i la violència, nascuda a Israel i Palestina als anys vuitanta amb la qual treballo fa molt anys. I en front de la situació que visc a la política municipal, és tot un privilegi i un descans veure com treballem dones de més de 40 països, totes a l’hora, amb un objectiu comú, malauradament a molt llarg termini, d’aconseguir un mon sense guerres, sense violència, sense guanyar o perdre, on la cura de les persones i del mon que ens envolta sigui un valor prioritari. Sí, sí, a molt llarg termini...

La casa rural, La Plana, està situada en una explotació agrària ecològica amb una bella masia conservada, amb tota mena de serveis, una esplèndida biblioteca entre d’altres, i un voltant de construccions romàniques entre els boscos. 7 sota zero però llars de focs i menjar excel·lent. Ho recomano sobre tot per grups i famílies. Per a escapades sentimentals aniria a un lloc una mica més “privat”.

Va estar un bon recurs per omplir-me d’energia i lidiar amb els esdeveniments de les darrers dies. Et permet treure la creativitat, això de canviar d’escenari.... L’energia va sortir, controlada però, al Ple Extraordinari on, crec, que he dit les coses que devia i volia. I ja he començat a pensar en altres maneres de dir les coses que crec que s’han de dir.

Ara hi soc en mig dels actes rituals nadalencs per els que també necessito energia. Malgrat que són una font de feina per mi i de que, és clar, no comparteixo cap idea religiosa al respecte, sembla que he heretat de la meva mare una firma convicció de mantenir certes tradicions, i les de menjar sobre tot (el meu fill ha heretat també aquesta característica i ja en ve dient que a veure si li dic les receptes, que.... el temps passa).

Jordi, intentaré fer-te cas en lo de la brevetat. Però sobre tot intentaré ser més regular .... O sigui que fins l’any vinent.